Sweet Dreams (Versió Original Eurythmics) GERIONA
L'arranjament de Geriona per interpretar un Sweet Dreams fora del repertori de veu blanca habitual d'elles, no és res de l'altre món. Em direu que en dir això sóc un boig si us ensenyo la versió més coneguda de Marilyn Manson, però en canvi si us ensenyo la versió original d'aquesta mateixa cançó que es va fer anys abans del fet que Marilyn Manson fes la versió de terror entendreu el que vull dir.L'original, per cert, és de Eurythmics. Tot i així us ensenyo abans la versió de Marilyn Manson
Vist aquesta greu interpretació, amb veu d'home i sobretot la posada en escena tan, com ho diria; tan terrorífica, vaja. Si es compara amb la versió de Sweet Dreams de Geriona que ara escoltarem, no té res a veure i sembla que estiguem parlant gairebé d'un altre cançó. I per tant d'aquesta manera tal com deia abans, sembla a primera vista, que l'arranjament de Geriona així estat estratosfèric. Sentim ara Sweet Dreams per Geriona:
Res a veure, ja ho heu pogut comprovar, ni amb l'escenificació, es clar que la versió de Marylin Manson és un vídeoclip, ni amb les veus, es clar que estem parlant d'una veu d'home i l'altre de noia jove... Vaja, tot continua apuntant a una versió que t'agradi o no, és novadora, doncs no, perquè aquesta versió, o més ben dit gairebé aquesta és l'original però molt exitosa el 1998, el 1998 i el 2003 on el duo d'Eurythmics va col·locar la cançó en el número 356 de les 500 millors segons la revista Rolling Stone. Però en el seu moment també va ser força exitosa, posant el disc que portava per nom aquesta cançó Sweet Dreams (Are Made of This) en el nombre 1 de vendes en aquell mateix any, fet que cap altre disc d'aquest duo va tenir mai més. Dit això escoltem i acabem aquest anàlisi escoltant la versió original...
Rossinyol (Deu de veu)
Deu de veu se la va jugar, i molt, més que molt; MOLTÍSSIM! I és que
Deu de veu va cantar, com bé va dir el Mestre Pardo amb una cançó
que han cantada totes les corals catalanes, un clàssic que a vegades
acaba cansant. Endavant Rossinyol versió Deu de veu:
Ja ho heu sentit, de menys a més aquesta és l'estratègia de l'arranjament que ha fet el director del cor, una estratègia que amb aquesta cançó, aquestes veus... Et deixen amb un sabor de boca espectacular. Però sobretot el que és el millor d'aquest arranjament és que et fa oblidar la versió clàssica que tots portem a dintre d'aquesta cançó. Escoltem-la
En aquesta versió, com veieu també es canta el Cant de la Senyera, però ja ens va bé per tenir una base pel qual ens podem referir a la versió que ha fet Deu de veu. La versió clàssica que tots coneixem, té forces veus i juga amb la unitat del cor, un dels punts forts que destapa l'arranjament de Deu de veu és que pot existir un clàssic com el Rossinyol amb solistes i sobretot veus que no estiguin tan plenes d'unísons, vejam si m'explico, en la versió que acabem de sentir del Palau de la música, és cert que hi havia diverses veus, però cada persona de la veu feia el mateix que el cantaire del costat i el mateix que del davant i així respectivament, en canvi la versió de Deu de veu juga amb "solos" amb un timbre de veu que va de menys a més, amb una veu que juga per darrere amb un acompanyament diferent de la melodia. O per exemple aquest "uh, uh, uh" tan característic des de darrere... Són moltes coses. O la veu de l'acompanyament que només canta en determinades parts de la frase... I el "RU, RU, RU, RU, RU" abans de què entri l'últim "solo"... I en aquest últim solo la veu del darrere que fa "du, du, du, du, du..."
És un gran conjunt de coses
Al mar-Els Manel (Singfònics)
Sincerament,no sóc molt fan dels Singfònics ni dels Manel, però amb aquesta cançó tan uns com altres em van enamorar, mira ara m'ha quedat un rodolí i tot... Vaja, Singfònics va cantar sense perdre l'escència dels Manel, amb aquesta veu tan carecterística que tenen, un Al mar que va sorprendre força al jurat. Quan a tu et plantejen qualsevol canço dels Manel cantada majoritariament per noies et quedes amb una cara com "Aviam amb que em sortiràn ara...". Tot i així Singfònics va endur-se el tema a casa seva i va cantar amb aquesta manera que va sorprendre tant a Silvia Abril AL MAR. Sentim primer la versió dels Manel i comparem...Ja ho heu vist, no deixa de ser EL MAR! que coneixem amb alguns arranjamennts a l'acompanyament puntuals, però no molt més... Tot i així s'ha de reconèixer el treball fet per part de la directora de l cor, l'Olimpia per emportar-se al terreny majoritariament femení, del cor, una canço i una veu que tots tenim al cap i que se'ns és tan díficil d'esborrar, com la dels Manel. I la veu que canta "Al mar, al mar", amb aquesta versió per noia.
The longest time-Billy Joel (Tons i sons)
Aquesta vegada ja ho he posat al principi, aquesta és la versió Tons i Sons de THE LONGEST TIME i aquí teniu la de Billy Joel:Vist la diferència de bon principi analitzem... Noi i noia en dos parelles a la versió de Tons i Sons, en l'original de Billy Joel només homes cantant... No és cara i creu, això s'ha de dir, però és cert que les diferències existeixen. Tons i Sons ha volgut treure al llum del focus a 4 solistes jugant amb l'escenografia, i amb un cor que fa un acompanyament gairabé igual a l'original. L'unica difèrencia és que aquest joc mig romàntic fa baixar-li l'intensitat de la cançó, però això és tot. Vist aquests 4 mini analisis acabem el post d'avui moltes gràcies i recordeu que ens podeu seguir posant el mail a la banda dreta! Nil Codina
No hay comentarios:
Publicar un comentario