Començem...
TANTES COSES A FER (DEU DE VEU)
Enhorabona Deu de veu, realment vau fer una actuació espectacular, per la meva opinió. Els nervis de tenir el grup dels Pets davant mirant la vostra actuació no us va afectar gens (o això és el que va semblar des de casa). I és que Deu de veu és un dels cors que ha cantat més amb català. Ha cantat l'admirable versió del Rossinyol i Tantes coses a fer. Les dos han estat molt convinçents i tot i crear puntuals discrepàncies amb el jurat, han estat millor rebudes que d'altres com per exemple The final countdown. Però bé, analitzem l'actuació de Tantes coses a fer, i quin és el perquè pel que ha estat la segona més votada a l'enquesta de: "Quina va ser la millor actuació a l'OHD 5?". Per això, però, abans de res, mireu Tantes coses a fer (Versió Deu de veu)
Aquí la teniu. Va ser una actuació que segur que els hi va portar molts mals de caps: "Els hi agradarà als pets?" Veiem amb quina il·lusió s'ho van perdre...
I el resultat... Als Pets els hi va MÉS QUE ENCANTAR!
Doncs deixem-nos de romansos i analitzem la recepta d'èxit de Deudeveu:
- La cançó favorable: Tot s'ha de reconèixer, la cançó Tantes coses a fer, és una cançó coneguda de pop català, cosa que a vegades perjudica si fas una versió que perd l'aire original, però aquesta vegada ha anat més que a favor...
- La escenificació: Elena Gadel, deia que juguèssin amb la camèra, que disfrutessin que es relaxessin, i això ho han fet, tot i sense perdre l'aire de teatre musical que tan agrada d'ells i que els fa unic
- La dificultat de la versió: No estem parlant pas d'una cançó fàcil, és relativament fàcil la versió dels Pets però com el jurat ja s'esperava, Deudeveu ha fet una versió molt més díficil
- Unes veus perfectes: A Oh Happy Day, el mestre Pardo, es mira força l'afinació i la perfecció, Deudeveu és capaç de cantar amb l'afinació perfecte però amb Tantes coses a fer, es va deixar una mica anar, i tot i algunes inperfeccions clares, no van perdre en cap moment l'escència Deudeveu.
Bestial, espectacular, únic, no hi han adjectius per descriure l'actuació de Gospelians & Gràcia amb la Karol Green. Realment, Gospelians, s'ha rejovenit al 250%! Analitzem la recepta d'èxit:
- Juguen al seu terreny: God is my everything és una cançó de gospel i del seu repertori, i com no amb una Karol Green, que a continuació analitzarem de solista.
- El joc coreogràfic: Gospelians & Gràcia ens ha transmès el ritme de gospel tan a tots els espectadors "in-situ" com els espectadors que ho veuen des del televisor. Hem vist en l'evolució de Gospelians que el moviment, per tant la coreografia, no era el seu punt fort. Però a ritme de gospel i amb la seguretat que els hi porta tenir a Karol Green dalt de l'escenari es desfuguen molt i ballen com mai hem vist ballar ningú a Oh Happy Day, moviments que no es noten treballats, que sembla que surtin sols...
Continuem l'analisi després de veure un altre God is my everything cantat per Chicago Mass Choir...
Continuem...
- Un joc amb diferentes veus: Així és, la Karol, va fer la mateixa cançó de Gospel que acabem de sentir, evidentment va retallar la cançó dels 7 minuts als 2, però bé la versió menys el joc amb tres veus, tan modern, que ens va sorprendre (en el minut: 1:10), és la mateixa.
Karol green
I fins aquí l'analisi de la cançó, però no acabem aquí, la Karol (directora del cor) ens va sorprendre tan que hem decidit analitzar qui és.
La karol és cantant i fa pop experimental. Acostuma a fer els concerts amb Santi Careta. Una de la seves cançons més conegudes és "IN YOUR HANDS"
No hay comentarios:
Publicar un comentario